|
|
O, der Wahnsinn der großen Stadt, da am Abend
An schwarzer Mauer verkrüppelte Bäume starren,
Aus silberner Maske der Geist des Bösen schaut;
Licht mit magnetischer Geißel die steinerne Nacht verdrängt.
O, das versunkene Läuten der Abendglocken.
Hure, die in eisigen Schauern ein totes Kindlein gebärt.
Rasen peitscht Gottes Zorn die Stirne des Besessenen,
Purpurne Seuche, Hunger, der grüne Augen zerbricht.
O, das gräßliche Lachen des Golds.
Aber stille blutet in dunkler Höhle stummere Menschheit,
Fügt aus harten Metallen das erlösende Haupt. |
5
10
|
|
|
|
|
Oh la follia de la gran ciutat, quan al vespre
Vora el mur negre es paralitzen arbres mutilats,
Amb màscara de plata esguarda l'esperit del mal;
La llum foragita amb magnètic flagell la nit de pedra.
Oh els sons submergits de les campanes capvesprals.
Puta que amb gèlid tremolor pareix un infant mort.
Frenètica la còlera de Déu fueteja el front del posseït,
Purpúria epidèmia, fam que esbotza els ulls verds.
Oh l'horrorosa rialla de l'or.
Però en silenci sagna a la gruta fosca una humanitat més muda,
Que forja amb durs metalls la testa redemptora. |
5
10
|
|
|
